Roques ígnies
Les roques ígnies es formen quan el magma es refreda i es solidifica.
Segons el procés:
-
refredament lent sota la superfície à roques plutòniques o intrusives, amb
cristalls grans
-
refredament ràpid sobre la superfície à roques volcàniques o extrusives, amb cristalls
invisibles.
La major part
dels 700 tipus de roques ígnies que s'han descrit s'han format sota la
superfície de l'escorça terrestre. Alguns exemples de roques ígnies són la
diorita, el basalt i el granit.

IMPORTÀNCIA
GEOLÒGICA
-
Les roques ígnies o
magmàtiques componen, aproximadament, el 65% de la part superior de l'escorça
terrestre, però queden ocultes per una capa relativament fina però extensa de
roques sedimentàries i metamòrfiques.
-
Les roques ígnies són
geològicament importants perquè:
·
Els seus minerals i elements
químics informen sobre el mantell terrestre.
·
En circumstàncies especials,
contenen importants dipòsits minerals, com el tungstè, l’estany i l’ urani.
·
Les seves característiques es
corresponen amb característiques d'un ambient tectònic específic que permeten
reconstitucions d’esdeveniments tectònics.
TIPUS DE ROQUES ÍGNIES
-
Com ja hem vist anteriorment, depenent de com i a on es refreda el
magma, podem distingir dos tipus de roques ígnies:

·
Les roques plutòniques: o intrusives,
es formen a partir de magma solidificat en grans masses a l'interior de
l'escorça terrestre. El magma es refreda lentament, i això permet que els minerals formin cristalls grans,
visibles a simple vista. Aquest és el cas del granit o el pòrfir.

·
Les roques volcàniques: o extrusives, es
formen per la solidificació del magma en la superfície de l'escorça terrestre,
normalment després d'una erupció volcànica. Com que el refredament és molt més
ràpid que en el cas de les roques intrusives, els ions dels minerals no poden
organitzar-se en cristalls grans, de manera que les roques volcàniques
presenten vidres invisibles a ull nu. Exemple són el basalt i l'obsidiana.
Les roques volcàniques: o extrusives, es
formen per la solidificació del magma en la superfície de l'escorça terrestre,
normalment després d'una erupció volcànica. Com que el refredament és molt més
ràpid que en el cas de les roques intrusives, els ions dels minerals no poden
organitzar-se en cristalls grans, de manera que les roques volcàniques
presenten vidres invisibles a ull nu. Exemple són el basalt i l'obsidiana.
TEXTURES I COMPOSICIÓ
-
La textura d’una
roca ígnia s’utilitza per descriure el seu aspecte general, com per exemple, la
mida i la forma. Podem distingir sis tipus de textures:

·
Textura vítria: s'origina durant algunes erupcions volcàniques en les que
la roca fosa és expulsada cap a l'atmosfera on es refreda ràpidament.
L’obsidiana n’és un exemple.

·
Textura de gra fi: s'origina quan el refredament del magma és relativament
ràpid de manera que els vidres que es formen són de mida microscòpica. És el
cas de la riolita.

Textura de gra
gruixut: s'origina quan grans masses de magma
es solidifiquen lentament a gran profunditats, això dóna temps a la formació de
cristalls grans dels diferents minerals. És el cas del granit.
·
Textura porfírica: es forma a causa de la diferent temperatura de cristal·lització
dels minerals que componen la roca, de manera que és possible trobar alguns
cristalls que es facin bastant grans mentre que altres estiguin començant a
formar-se.
Textura porfírica: es forma a causa de la diferent temperatura de cristal·lització
dels minerals que componen la roca, de manera que és possible trobar alguns
cristalls que es facin bastant grans mentre que altres estiguin començant a
formar-se.
El pòrfir té aquesta textura.

·
Textura pegmatítica: es forma quan el magma conté un percentatge elevat
d'aigua i d'altres elements com el clor, el fluor i el sofre. La pegmatita
disposa d’aquestes característiques.

·
Textura piroclàstica: emesa durant erupcions volcàniques. No està formada per
cristalls i el seu aspecte recorda al de les roques sedimentàries. La toba
volcànica és un exemple d'aquest tipus de roca.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
-
Les
roques ígnies estan compostes fonamentalment per silicats. A més, l’alumini, el
calci, el sodi, el potassi, el magnesi i el ferro constitueixen aproximadament
el 98% de pes dels magmes. Quan aquests es refreden i es solidifiquen, els
diferents elements es combinen i formen dos grans grups de silicats:
·
Silicats foscos: o ferromagnèsics, són rics en ferro
i en magnesi.
·
Silicats clars: tenen quantitats majors de potassi,
de sodi i de calci que de ferro i magnesi.
En
funció de la proporció de silicats clars i foscos, les roques ígnies es poden
classificar de la següent manera:

·
Roques fèlsiques: són riques en sílice en les quals predomina el
quars i el feldspat. Són, en general, de colors clars, i tenen baixa densitat.

·
Roques màfiques:
tenen grans quantitats de silicats foscos i plagiòclasi ric en calci.
Són més fosques i denses que les fèlsiques. La roca màfica més abundant és el
basalt.
·
Roques
andesítiques:
o de composició intermèdia, són les roques compreses entre les roques fèlsiques
i màfiques. Reben el seu nom per la andesita, les més comú de les roques
intermèdies.
Roques
andesítiques:
o de composició intermèdia, són les roques compreses entre les roques fèlsiques
i màfiques. Reben el seu nom per la andesita, les més comú de les roques
intermèdies. 
·
Roques ultramàfiques: estan formades per més de 90% de silicats foscos.
Es creu que les peridotites (les
roques ultramàfiques més abundants) són
el constituent principal del mantell superior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada