CARTOGRAFIA
La cartografia és la ciència que estudia i elabora mapes geogràfics territorials en diferents dimensions, etc. Els mapes topogràfics són la forma de representar el relleu i els elements de la superfície sobre un pla.
FONAMENTS
En ser la Terra esfèrica, o més aviat geoide, hem de fer servir un sistema de projeccions per a passar de l'esfera al pla. El problema és encara més gran, ja que en realitat la forma de la Terra no és exactament esfèrica, la seva forma és més aplatada en els pols, que a la zona equatorial. A aquesta figura se li denomina El·lipsoide.
Actualment aquestes representacions cartogràfiques es poden realitzar amb programes d'informàtica anomenats SIG. Aquest programes necessiten un punt de referència fix per determinar el mapa correctament; per exemple des d'un arbre i la seva ubicació, etc.
Antwerpen va ser el centre de la cartografia en la segona meitat del segle XVI, quan la ciutat era el principal port de l'imperi espanyol amb accés al Mar del Nord; però amb la caiguda de l’imperi espanyol, la ciutat d’Amsterdam va ser la principal font de cartografia moderna, després l' impuls passaria a França, fins a mitjans del segle XVIII, i d'aleshores a Gran Bretanya, així com als Estats Units a partir del segle XIX.
HISTÒRIA
A l'Antiga Mesopotàmia es donen les primeres civilitzacions que mesuren els terrenys amb l'ajuda de la geometria i del gnòmon. En aquesta regió hi ha exemples de mapes de ciutats gravats en pedra.
Els grecs van desenvolupar les tècniques cartogràfiques. La Geografia de Ptolemeu va ser una obra que influiria en la cartografia. En aquesta obra, ell va desenvolupar les projeccions cartogràfiques, o sigui, la forma de representar en una superfície plana l'esfera terrestre.
Els romans, en canvi, es van interessar més pel vessant pràctic de la cartografia. L'única obra que coneixem de l'època romana és un mapa itinerari. En l'edat mitjana va haver una forta influència de la cosmografia cristiana. Es creia, per exemple, que Jerusalem era el centre del món. Les formes dels mapes medievals són els esquemàtics mapes en T. No obstant, també hi ha algun mapa circular.
CANVIS TECNOLÒGICS
Els canvis en la producció de mapes corren paral•lels als canvis produïts en la tecnologia.
El salt més gran es van produir a partir de l'edat mitjana quan s'inventen instruments que permeten determinar la posició d'un punt, la seva latitud i la longitud. Aquests instruments, com el sextant i la brúixola, van permetre mesurar angles respecte l'estrella polar i el Sol. Totes les distàncies estan reduïdes a una mateixa proporció; aquesta reducció s’anomena escala.
Al principi, en les cartes planes, les latituds i les magnituds es representaven directament al mapa en funció d’una escala constant, com si la terra fos rodona. No obstant, després es van començar a utilitzar sistemes per elaborar mapes més exactes juntament amb els avenços en la tecnologia en general.
TIPUS DE MAPES
El camp de la cartografia es pot dividir en dos grans temes, la cartografia general i la cartografia temàtica.
La Cartografia general implica aquells mapes que es construeixen per a una públic general i que continguin així una varietat de característiques.
La Cartografia temàtica implica els mapes de temes geogràfics específics, orientats cap a un públic específic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada