ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS

ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS

Són residus derivats del consum ordinari en els domicilis particulars, i en els establiments i serveis.

RESIDUS URBANS ORDINARIS

Són objecte de la recollida ordinària d’escombreries. Hi trobem matèria orgànica, paper, plàstics, vidre, etc. Representen el 98’5% del total de deixalles urbanes.

RESIDUS URBANS VOLUMINOSA

Són residus que, per la seva grandària, no poden ser evacuats pels mitjans convencionals. Representen l’1’1% del total i són, per exemple, els mobles vells, els matalassos, alguns electrodomèstics, etc.

RESIDUS URBANS ESPECIALS

Són residus que en la seva composició tenen alguna substància tòxica o perillosa i que s’han d’evacuar per separat. És el cas de les piles, els medicaments, els olis, les pintures, els dissolvents, els aerosols, etc. Que representen el 0’3% del total de residus municipals.

Es calcula que a Catalunya produïm uns 600 kg de deixalleries per habitant i any aproximadament (es a dir 5 contenidors i mig d’escombreries). Gran part d’aquest pes son envasos i embalatges (65% del volum i el 35% del pes total de la brossa). La població catalana continua generant un 1’64 kg d’escombreries per habitant al dia, tot i que els residus urbans totals han ascendit lleugerament a causa de l’augment de la població.

OBJECTIUS

MINIMITZAR;  reduir els residus tant pel que fa a la quantitat com pel que fa a la perillositat. Tres maneres de fer-ho són evitar els productes amb embalatges innecessaris, reutilitzar recipients i bosses i no comprar productes d’un sol ús.

VALORITZAR;  Aprofitar totalment o parcialment els residus. No tots els residus són valoritzable, però gairebé tots tenen algun component valuós, encara que sigui en baixes concentracions. La valorització es pot fer mitjançant diversos processos: el reciclatge, la regeneració, la recuperació o l’aprofitament energètic. Els envasos de vidre es poden tornar a fer servir per a altres usos, el paper o el metall es poden tornar a fabricar a partir de residus del mateix material, els olis usats es poden regenerar, els CFC dels frigorífics es poden recuperar, i fins i tot es pot aprofitar l’energia dels residus a partir de la incineració. Els residus tornen als circuits de producció i consum, de manera que disminueixi la necessitat de matèries primeres i d’energia per als processos productius. Tot plegat fa disminuir l’impacte sobre el medi ambient.

La alternativa a la minimització i la valoització són els abocadors, les plantes incineradores i els ecoparcs. Per poder aprofitar la major part de residus urbans s’ha de dur a terme una recollida selectiva, es a dir recollir separadament cada tipus de deixalla.

•         Contenidors de matèria orgànica. Un contenidor per cada 80 habitants, col·locats a una distància màxima de 50 metres.
•     Conjunts de contenidors de recollida selectiva. Vidre, paper, llaunes, etc. Un contenidor per 500 habitants, distància màxima de 300 metres.
•        Deixalleries. Població superior a 5000 habitants.

 LA RECOLLIDA SELECTIVA A CATALUNYA

Als municipis amb mes de 5000 habitants es obligatori instaurar la recollida selectiva, separant els residus orgànics de la resta de residus sòlids urbans i establir un sistema de deixalleria.

A Catalunya hi ha un programa de gestió de residus municipals que preveu:

•         La reducció de la quantitat i la perillositat de les deixalles
•          L’augment de la recollida selectiva i la reutilització
•          El reciclatge i la valorització dels residus urbans
•          El tractament o l’eliminació dels rebuigs o residus no valoritzables
•           La recuperació d’espais degradats per a la deposició de residus
•            La sensibilització i conscienciació de la població sobre el problema dels residus

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS

•        Restes orgàniques
•         Paper i cartró
•           Vidre
•          Envasos lleugers (Llaunes de metall, brics, plàstics)

     Reciclatge mecànic; per fabricar objectes de plàstic reciclat.
     Reciclatge químic; a partir de la descomposició dels plàstics i les resines dels envasos.
  Valorització energètica; mitjançant la utilització dels residus com a combustible en incineradores industrials.

• 
  
•        Piles i acumuladors
•        Tubs fluorescents
•           Medicaments i residus sanitaris
•          Olis minerals
•         Frigorífics

LA GESTIÓ DELS RSU

ABOCAMENT CONTROLAT

Els abocadors controlats tenen un impacte ambiental baix si es compara amb l’impacte que té la dispersió incontrolada. Si es gestionen correctament es garanteix una biodegradació de moltes substàncies.

§  Han de disposar d’una superfície plàstica o d’argila per impermeabilitzar-ne el fons i no contaminar el subsòl.

§  Han de tenir sistemes de drenatge per extreure els líquids escolats de la degradació dels residus abocats, així com sistemes de drenatge dels gasos que es desprenen de la descomposició (els gasos es poden utilitzar com a combustible).

§  Hi ha d’haver sistemes de compactació i recobriment de les deixalles.

§  Cal evitar els forts pendents en les muntanyes de residus, ja que poden formar-se esllavissades.

§  S’han de recobrir, i se n’ha de restaurar la superfície quan estiguin plens.

INCINERACIÓ

Les incineradores són instal·lacions industrials amb forns especials que permeten la crema de centenars de tones de residus sòlids cada dia. Actualment a Catalunya la incineració nomes representa el 14’5% en el sistema de tractament final dels residus municipals. Les incineradores te un sistema de refredament i depuració dels fums, i en el procés s’aprofita la calor com a combustió. Cal dir que els fums generen mala olor, i si no hi ha filtres o bé no funcionen correctament hi ha risc de contaminació atmosfèrica.